L'importància del grup

El dijous 23 de novembre a la classe d’animació férem teoria, estiguérem donant què és un grup, les seues característiques i els factors de cohesió que es donen.

Les característiques d’un grup són les següents, al grup ha d’haver una estructura de relacions; es a dir, tots els integrants s’han de relacionar entre tots, a més a més s’han de comunicar i interaccionar, té que haver consciencia de grup, és necessari que n’hi hagen normes i objectius comuns i, finalment, té que haver cohesió i una dinàmica interna.

Per altra banda, els factors de cohesió poden ser extrínsecs i intrínsecs. Els factors extrínsecs són: controls socials; és a dir, normes, valoració i aplaudiment extern, atacs, dependència jeràrquica i funcional i proximitat. El intrínsecs són els factors socio-emotius i els socio-operatius.

Aquests factors els podem trobar a la pel·lícula la ona, a on un grup d’estudiants tenen la idea de formar un grup per a aquells de la classe i a on tots es puguen identificar mitjançant una sèrie d’elements, com poden ser la imatge del grup o la salutació, inclús n’hi ha voltes on s’identifiquen per la forma de vestir.

Finalment, la pel·lícula també mostra com aquest factors permeten manipular als integrants del grups arribant a tenir un desenllaç molt tràgic. Por ser, mai ens havíem ficat a pensar-ho però quan existeix un grup que comparteix la manera de pensar, d’actuar, etc., els seus participants poden ser víctimes de la manipulació sense donar-se compte.

Aquesta és una pel.lícula totalment recomanable per a tots els públics per a conscienciar sobre els riscos pels que poden passar en un moment donat, a més a més és un film que ens fa reflexionar i a part de fer-nos passar l’estona. Per si no l’heu vista vos deixe l’enllaç de Youtube per  vore el tràiler.

https://www.youtube.com/watch?v=azjctIF8xV4

                                                                                                                                        -Miranda Casero

Animació sociocultural amb la infància

Al inici de la sessió hem comentat la sessió realitzada el dilluns sobre el projecte “CREANDO”, la veritat és que en general a tots ens ha aparegut un projecte molt útil per al foment de la participació juvenil. Hi ha companyes que han dit que era un poc sectari ja que si no comences des de el inici es possible que després no pugues accedir. Per altra banda també hem considerat que aquest projecte fomenta en un futur la participació política en la joventut.

A continuació ja ens hem posat en matèria, avui sobre l’animació sociocultural i la infància.

L’animació sociocultural es considerada educació no formal ja que s’encarrega de activitats d’oci i temps lleure amb l’objectiu de satisfer les necessitats personals encara que no ens produïsca beneficis útils. Per parlar del temps lliure infantil cal prendre com a referència l’escola.  El temps lliure és aquell que sobra després de les tasques paral·leles a l'escola com els deures o ajudar a la llar. Tenint unes certes particularitats en compte com es la protecció i salvaguarda de la seua autonomia i veure el món del joc com fonamental.

Partint del principi que l’activitat pròpia de l’Infant és el joc, hi ha que tindre com a objectiu l’activitat lúdica.  Com a objectius principals destaquem facilitar espais i equipaments lúdics no consumistes per al oci infantil, promoure la aventura, gaudir d’activitats culturals actives i participatives, educar per al us adequat i positiu del temps lliure, preveure possibles situacions de risc social, entre altres.

També trobem entre els diferents recursos i activitats d’animació sociocultural a la infància centres i associacions de temps lliure (esplais, escoltes), ludoteques (deures, joc lliure i jocs/tallers en grup), activitat educatives de vacances, equipaments i activitats d’educació ambiental o empreses d’activitats educatives.

L’acció te un fi en si mateixa i va acompanyada d’un sentiment lúdic i d’alegria. També entenem per joc tota activitat voluntària que no es dirigeix a obtenir un resultat final exterior a ella, sinó que mes be troba allò que busca en si mateixa i el desenvolupament del seu propi procés. Per lo tant el fi es sí mateix es aconseguir plaer sent una ferramenta educativa.

Les característiques del joc son: lliure, separada ja que té uns temps i un espai, incerta ja que no se sap el resultat, improductiva, reglamentada i fictícia. A més podem destacar moltes tipologies de joc i que com qualsevol activitat estan carregats de valors.

Per acabar la classe, hem entrat en un debat sobre si l’animació sociocultural en la infància deuria estar finançada pel sector públic o no ja que s’entén que els xiquets  estant en grup  poden créixer i fomentar les seues capacitats.

Des del nostre punt de vista l'animació sociocultural en la infància deuria estar a l'abast de tots els xiquets d'aquesta manera podem fomentar la participació des de ben menuts.   

                                                                                                                                                            Irene Isach

Creando futuro, activitat complementaria

El passat dilluns 13 de novembre vam tenir la visita d'Antonio, un dels fundadors del projecte Creando Futuro el qual venia a presentar-nos.

Creando Futuro, Xarxa d'Educació per a la Participació Juvenil és una xarxa d'entitats i persones que, des de l'any 2003, promouen l'educació per a la participació juvenil amb joves de diferents provincies d'Espanya.

Una de les primeres coses que ens va recalcar va ser la importància de fer distinció entre l'entreteniment juvenil i la participació juvenil. Sobre aquesta última, tal i com ens digué, existeix un camp professional molt important a desenvolupar i que el procés participatiu ha de centrar-se en el subjecte.

La seua labor esta molt relacionada amb l'àmbit del Treball Social comunitari. Intervenció basada en la racionalització de l'experiència per obtenir aprenentatge per a la participació autonòma i activa dels joves. Per a açò la seua proposta metodològica es basa en 3 projectes que conformen l'anomenat Itinerari EPA. Aquest, suposa un recorregut on grups de persones joves van incorporant diferents destreses i competències per a l'acció col·lectiva, connectada amb el seu territori proper i en un procés de descobriment de les causes solidàries que els motiven de forma més profunda, implicant a sectors diversos de les seves comunitats, des de la llibertat i la responsabilitat.

Una altra de les seves característiques principals és la combinació d'educació formal, no formal i informal en el mateix procés, articulant propostes didàctiques adaptades als diferents grups d'edat segons el projecte. Aquests són:

• CANTERA: es desenvolupa en Centres Educatius en horari lectiu (educació formal) amb activitats extraescolars complementàries en edats compreses entre els 13-14 anys. La mirada es centra en les persones, en les habilitats necessàries per al treball col·lectiu, en la sensibilització solidària.
• CREANDO FUTURO. Durant aquest la mirada es situa en el grup, facilitant l'adquisició de competències i eines per al treball grupal (diagnòstic crític i habilitats en grup). Educació no formal, es desenvolupa en horari extraescolar, la participació és voluntària amb edats compreses entre els 15 i 16 anys.
• ACOMPANYAMENT: processos de suport formatius centrats en la comunitat, apostant per la dinamització associativa, perquè des de l'autonomia dels diferents grups, autogestionats,  contribueixen a desenvolupar l'entorn que desitgen.  En funció de l'espai en què es desenvolupe es poden posar en marxa diferents línies de continuïtat, per a joves entre els 17 i els 20 anys.

Va ser xarrada que ens va ajudar a obrir els ulls sobre quina és la situació de la joventut en quant al nivell de participació social (aproximadament més del 50% del grup no sabiem parlar-ne d'algun procés participatiu en el què haguessim intervingut); però al mateix temps, va resultar molt alentadora  ja que ens va dibuixar un nou cami per a la nostra futura vida professional. 

Finalment, per fer una reflexió de la importància de la participació especialment per part dels joves o d’aquells col·lectius que es troben en situació de desigualtat i com aquest procés pot canviar la nostra vida és molt recomanable vore la pel·lícula “Harvey Milk”, aquesta tracta sobre com el col·lectiu homosexual fa un procés d’empoderament i lluita pels seus drets. 

https://www.youtube.com/watch?v=3uI5o8THOzg

                                                                                                                                            -Raquel Puig

Video participatiu 10/11

El divendres 10 de Novembre continuàrem fent el vídeo participatiu, la realització d’aquest estava dividida en diferents parts, en classes anteriors férem les 2 primeres parts i en aquesta  teníem que fer la tercera que tenia una durada de 60 minuts.

Primerament, s’havia d’omplir una tabla en la que teníem que ficar les escenes que anàvem a fer al vídeo i, dins de cadascuna, s’havia d’especificar quines persones anaven a fer-les, quins diàlegs es mantindrien, els materials dels que faríem ús, el lloc on es gravarien i si ficaríem algun títol per a diferenciar-les.

Seguidament, el meu grup anàrem a gravar el nostre vídeo, els espais dels que férem ús varen ser el carrer, la porta de l’aulari, el aula i els passadissos. Com no disposàvem dels materials que necessitàvem ens apanyarem amb allò que teníem.

L’ única condició que existeix per a fer el vídeo participatiu es que una vegada comencem a gravar una escena eixa es la que s’ha de ficar, no es pot gravar més d’una volta i elegir aquella que isca millor.  Aquesta me sembla una bona restricció, en primer lloc perquè crec que el resultat dels vídeos pot ser molt més divertit, ja que cada volta que  algú es riga eixirà al vídeo i podrem vore com han portat endavant la gravació.

L’altre motiu pel que pense que es molt bona idea es perquè trenquem amb la idea de perfecció que es té al voltant dels treballs, nosaltres no som actors i mostrant que ens dona per riure quan fem alguna activitat aixina ens permet en primer lloc, ensenyar que encara que no ens resulta fàcil fer-ho ens ho passem molt bé i en segon lloc, ens pot fer reflexionar sobre el treball que fan els actors i actrius, la dificultat que té i, fins i tot, pot fer que comencem a valorar-ho més.

Per si voleu conèixer més en profunditat què és un vídeo participatiu ací baix vos deixem diversos enllaços per a anar a prezi on s’explica quina és la metodologia a seguir i quins processos n’hi ha que fer.

https://prezi.com/xrwbzoxdpcns/video-participativo/

https://prezi.com/u8zzudwwb3no/metodologia-del-video-participativo/ 

                                                                                                                                     -Miranda Casero

Animació sociocultural amb la juventut

Dijous 9 de novembre. El tema d'aquesta classe ha estat la joventut. 

En un primer moment en xicotets grups hem intentat aplegar a un consens sobre que és el que definia aquest concepte.

A continuació, cada grup ha compartit la seua idea amb la resta. Finalment de manera conjunta i amb l'ajuda de Carles tots i totes hem estat d'acord en que es tracta d'un període de trànsit, una etapa amb característiques pròpies que ha anat variant segons l'època.

Després ens havem dedicat a buscar i comentar quines estaven les necessitats que trobaven els joves durant aquesta etapa, les podem resumir en necessitats econòmiques, de socialització, educatives, laborals, sanitaries i de mobilitat. Llavors, el professor ens ha explicat els models de polítiques destinades a joventut; diferenciem entre polítiques de transició que basen les seues accions en preparar els joves per a l'etapa adulta, mirant cap al futur (intervenció de caràcter públic des dels serveis socials) i les polítiques afirmatives, les actuacions de les quals es realitzen  a partir de les necessitats detectades.

Per entendre be els objectius d'aquestes polítiques hem passat a veure l'actual Pla de joventut. Concretament ens ha ensenyat les àrees en que es fonamenta (emancipació, transformació, benestar i territori) i dintre d'aquestes quins són dits objectius o intencions.

Ja cap al final de la classe i després de parlar d'alguns organismes a nivell estatal i provincial com és el Injuve i el Ivaj, ha compartit amb nosaltres diferents experiències d'èxit, a partir de la participació, que han aconseguit l'empoderament i l'autorganització dels joves. Un exemple d'açò és l'experiència de la Maraña.

Per acabar ens ha presentat una pincellada sobre el projecte “Creando futuro” experiència que coneixerem el dilluns 13.

                                                                                                                                               Raquel Puig

Animació sociocultural amb els més majors

Avui al començar la sessió hem comentat les notes del blog, que en general han sigut prou baixes, ens hem proposat revisar-ho i afegir més informació per millorar-ho, així com buscar la manera de fer-ho més atractiu.

Després hem passat a parlar dels tres sectors de població als que pot estar vinculada l'animació sociocultural: la tercera edat, la joventut i la infància. Iniciant-nos en el primer grup.La linia de treball que es deu seguir és la de treballar amb tota la comunitat no sols amb el col·lectiu nombrat, ja que la facilitat d’accés és un dret i millora la qualitat de vida. Per exemple hi ha centres de dia de tercera edat que tenen projectes on relacionen als majors amb els joves realitzant arts plàstiques.

El principals objectius són:

-Possibilitar a la gent gran la seua realització personal, la comprensió del seu entorn i la participació en la vida comunitària.

-Aconseguir una major integració en la societat per tal que se'ls escolte i valore, que tinguen en compte les seues opinions.

-Fomentar l’educació i la formació permanent.

-Facilitar l’accés a les activitats culturals i a la participació activa en les activitats culturals.

-Millorar la qualitat de vida.

-Desenvolupar actituds crítiques davant de la vida.

-Propiciar i crear actituds i mitjans per tal de gaudir de la vida plenament.

-Trencar l’aïllament del col·lectiu respecte a d’altres sectors.

Per a tot açò trobem diferents institucions o espais, aquests són:

• Els clubs de jubilats

• La nau gran

• La universitat popular

• Les llars assistides

• I els centres de dia. Aquests són centres que ofereixen, durant el dia, atenció integral i individualitzada a persones grans, sovint amb algun grau de dependència (física, psíquica o social). L’objectiu dels centres de dia és millorar o mantenir el grau d’autonomia de la persona gran, ajudant-la a gaudir del seu temps lliure i donar suport a la família o als cuidadors que l’atenen.

Els serveis que ofereixen els centres de dia són: Acolliment i convivència, menjars (dinar i berenar) adaptats a dietes especials, higiene personal, teràpia ocupacional i recuperació dels hàbits d’autonomia, fisioteràpia i/o infermeria, seguiment i prevenció de les alteracions de la salut, dinamització sociocultural i activitats d’oci, suport personal, social i familiar, sol haver-hi alguns serveis opcionals: transport, perruqueria, podologia… entre altres.

Els centres de dia són un lloc on les persones grans creen vincles i relacions socials d’amistat amb persones de la seva edat. Això té molta importància en la prevenció del deteriorament cognitiu, en el seu estat anímic i en la seva qualitat de vida.

Es treballa la motricitat, la capacitat cognitiva i la psicoestimulació, a través de diverses activitats: tallers de memòria, de teràpia ocupacional… Això els ajuda a mantenir cert nivell d’independència.

Trobem entre els avantatges el descans del cuidador.

• Residències: centre gerontològic on hi viuen de manera temporal o permanent persones grans que, en la major part dels casos, presenten un grau elevat de dependència. A les residències s’ofereixen serveis de desenvolupament personal i atenció sociosanitària.

Difereixen dels centres de dia en què els residents pernocten a la residència.

• Els CMAPM (Centres Municipals d’Activitats de Persones Majors). Són centres de majors que funcionen com a associació, creant activitats de trobada, comunicació i oci, de titularitat municipal, en què se desenvolupen diferents activitats dirigides a persones jubilades i pensionistes majors de 60 anys i veïnes de València. Aquestes activitats són de tipus formatiu i lúdic i estan destinades a millorar la qualitat de vida de les persones majors, així com a facilitar l’accés als béns culturals i a les activitats d’oci i temps lliure del barri on s’ubiquen. És molt positiva la participació ja que s’autoorganitzen, però té una part negativa per la falta de professionals i de idees noves, sempre realitzen activitats molt estereotipades com és el ball.

Els objectius d'aquests espais són: promocionar la prestació dels Serveis Socials propis de la Tercera Edat i, en general, la millora de la qualitat de vida, facilitar als usuaris/es l’accés als béns culturals i a les activitats d’oci i temps lliure, procurar la integració dels seus usuaris/s, participant en les activitats socioculturals de la zona, promoure la participació en l’activitat municipal mitjançant propostes, programes, suggeriments.

En general dins de totes aquestes institucions es realitzen diferents tipus de activitats reforçant les següents àrees:  

-ÀREA FORMATIVA- CULTURAL

-ÀREA DE DINÀMICA OCUPACIONAL

-ÀREA DE DESENVOLUPAMENT PSICOFÍSIC

-ÀREA D’ACTIVITATS SOCIALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Dins de l’Àrea FORMATIVA- CULTURAL trobem com objectius segons el deterioro i el tipus de usuari:

• Elevar el nivell educatiu i cultural.

• Incidir en las carències culturals

• Fomentar una gimnàstica i l’exercici de les facultats mentals.

• Acostar-se al patrimoni cultural.

• Buscar respostes crítiques i positives front als problemes que afecten les persones majors.

Es realitzen activitats com són: Activitats de “Bon dia”, lectura de novel·la, poesia, periòdic, visites a museus i exposicions, vídeo-fòrum, taller d’escriptura, programes d’alfabetització digital i àudiovisual, teatre, tallers de memòria, de psicoestimulació

En l’Àrea DE DESENVOLUPAMENT PSICOFÍSIC trobem com objectius  segons el deterioro: 

• Recuperar la confiança el domini del cos i la ment.

• Promoure la consciencia d’utilitat i autoestima.

• Fer front a las carències i disminucions tant físiques como psíquiques.

• Assolir la distensió, la relaxació i la disminució de tensions

• Estar preparats per als treballs i esforços de la vida quotidiana.

• Aconseguir flexibilitat, equilibri i expressivitat corporal.

Es realitzen activitats com: Ioga, gimnàstica de manteniment i equilibri, caminades i passejos, relaxació, termalisme, expressió corporal, psicomotricitat, jocs populars, esports,... entre altres.

En l’Àrea D’ACTIVITATS SOCIALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA es té com objectius:

• Fomentar la interrelació humana, la comunicació i la amistat front a la soledat i l’aïllament.

• Afavorir el benestar i la satisfacció personal.

• Participar en el teixit social, col·laborant amb altres institucions i entitats de l’entorn.

• Gaudir de la natura, el paisatge,..

Es realitzen festes de convivència, menjars d’amistat, activitats lúdiques, festes de l’any, aniversaris, viatges i excursions, jocs de taula, participació ciutadana, accions de voluntariat social, projectes en col·laboració amb altres col·lectius i institucions

Finalment, en l’Àrea DE DINÀMICA OCUPACIONAL es té com objectiu:

• Realitzar tasques manuals, creatives i recreatives.

• Potenciar la imaginació, la capacitat artística i estètica.

• Fomentar la interrelació humana la integració grupal.

• Recuperar la artesania popular.

• Afavorir el desenvolupament psicomotriu y la coordinació oculomotriu.

• Desenvolupar la capacitat lúdica, la espontaneïtat i l’obertura cap a noves formes artístiques.

Realitzant activitats com tallers de pintura amb diferents tècniques, macramé,dibuix, cistelleria, molla de pa, confecció, animació estimulativa Montessori (Complicant o simplificant les activitats segons les capacitats)

Seguidament hem parlat de la dinamització sociocultural en els centres de dia per a gent gran segons SOLDEVILA, A. 

Cal replantejar-se la intervenció educativa, la qual ha de tenir present les següents premisses:

•actuar des de la gent gran, escoltar i valorar les seves necessitats, aspiracions, possibilitats, sentiments, etc.;

•per a la gent gran, permet millorar permanentment la seva qualitat de vida, lIimar les desigualtats socials, mostrar una actitud d'acceptació i respecte als seus valors, creences, sentiments, donar resposta a tots, i no solament als més autonoms;

•amb la gent gran, escoltar-la, intercanviar idees, donarlos la possibilitat d'expressar-se lliurement, arribar a una gestió participativa, enriquidora per a tots.

L'acció educativa ha de tenir com a finalitat transformar actituds passives per actives, individualistes per participatives, solitàries per solidàries, conformistes per creatives i innovadores; intervenir donant suport, promoció, dissenyant, desenvolupant i avaluant programes, projectes, activitats, difusió d'iniciatives, informant, assessorant, realitzant investigació-acció; s'ha de basar en una pedagogia activa, de planificació participativa, d'enfortir xarxes socials, de fer grups autònoms i operatius; també animar entés com interrelacionar les persones, facilitar l'autoorganització de grups, afavorir el treball per comissions, per exemple, ser un referent, un lloc de trobada, un lloc on nasquen iniciatives.

Per finalitzar la sessió d'avui hem comentat els diferents guions que existeixen per a realitzar el projecte;llançant ja algunes possibles idees a desenvolupar i hem resolt dubtes que han anat sorgint sobre el mateix.

                                                                                                                                                                                                                                           -

Irene Isach               

Parts d'un projecte. Fem video participatiu

El divendres 27 a la classe d’ animació Carles ens explicà com haurem de fer el projecte de l’assignatura i ens digué els 4 punts fonamentals que ha de tindre, aquests són l’anàlisi del context, la planificació, implementació i avaluació. També ens va dir que hem de tenir clar a on es va a fer el projecte i per a quin col·lectiu va dirigit per poder desenvolupar-ho de manera correcta.  

Després d’açò, ens repartirem un post-it a cadascú de la classe per a escriure en aquest un problema que considerem que ens afecta a nosaltres i el ficarem a la pissarra. Seguidament, eixiren dos voluntàries a agrupar els papers tenint en compte la relació que hi havia entre les diferents problemàtiques i ens les varen fer conèixer.

A més a més, tenint en compte totes les situacions votàrem 2 per a poder representar al vídeo participatiu el qual representarà dites problemàtiques; els temes sigueren el racisme i l’ individualisme. 

Finalment, ens ficarem per grups per a plantejar-nos com dur a terme el vídeo, per a això vàrem elegir a una persona que es fera càrrec de la càmera i una altra del temps i, seguint les pautes que ens havia donat el professor, escriguérem en un full quines escenes anàvem a fer per a representar al nostre treball els temes triats.  

-Miranda Casero